Avui he acomiadat el xofer que duia la meva dona a l'hospital de dia. Ella, no sé per quin motiu, ha vomitat a dintre el cotxe (és la primera vegada que li passa. Nervis, segurament, d'adaptar-se a la senyora que la ve a ajudar de 8 a 9, trencament de la rutina). El cas és que l'home ha muntat en còlera i li ha fet un escàndol i l'ha esbroncat de mala manera. Ho sé perquè ho ha fet -com a mínim- mentre m'estava telefonant a mi per cridar-me igualment, i, quan l'ha tornada aquesta tarda, encara estava igual i s'ha encarat a mi amb un aire "carrizosil", diguem-ho així, quan jo li he dit que no es podia esbroncar una persona amb alzheimer i menys per vomitar, pobreta. Deia "es que no me ha avisado!". I com punyeta volia que l'avisés si no sap ni si va a fer pipí o no? Tant de bo pogués avisar-lo! L'individu és molt poc recomanable i la meva dona, òbviament, m'ha fet entendre que no el volia veure més. En resum, que ja no tenim xofer. De fet era l'excusa que li calia per desfer-se d'uns viatges que no li sortien a compte.
El cas és que ara l'hauré d'acompanyar jo, amb l'enorme pèrdua de temps que això representa i que, a més a més, no m'agafa amb la meva millor fortalesa d'ànim. Per tant he decidit -reunit amb mi mateix- contractar una cuidadora perquè s'estigui amb ella a casa des de les 8 o les 9 del matí fins a les 3 o les 4. Ja he demanat informació a l'advocat sobre el conveni i he començat a estudiar possibilitats.
Per això escric aquesta entrada d'emergència per si coneixeu algú que li pugui interessar, i que em pugui interessar a mi, i li podeu passar l'oferta de treball, en els termes següents a falta de posterior concreció. Si és el cas, li podeu dir que em contesti -o em contesteu vosaltres- mitjançant els comentaris d'aquest mateix blog i que em deixi un email i/o un telèfon. Així conservo l'anonimat i puc continuar escrivint el blog. De moment, l'oferta quedaria així:
OFERTA DE TREBALL PER A
Una cuidadora per a una dona de 58 anys amb alzheimer prematur moderat-avançat (conserva la mobilitat, és autònoma respecte a les seves necessitats).
Jornada intensiva als matins, des d'abans d'esmorzar (8-9) fins després de dinar (15-16). Caldrà desenvolupar activitats de cura personal (higiene, menjar...) i activitats de manteniment orientades (pràxies, estimulació cognitiva...). Tot plegat molt elemental perquè en aquest sentit està més afectada.
És una persona educada, amb preparació -encara que hagi perdut molt- , professora universitària, amb doctorat i publicacions, fins que li van diagnosticar la malaltia fa quatre anys.
Si la persona parla català, molt millor. I si té coneixements o experiència en psicologia o infermeria psiquiàtrica, també. No és imprescindible.
La retribució, dies, lliures, vacances, etc. s'ajustaran al conveni del sector. La persona en qüestió serà donada d'alta a la seguretat social.
Gràcies d'antuvi per la vostra col·laboració.
3 comentaris:
Ho preguntaré i et faré saber si trobo algú.
Gràcies!
Quan dius "carrizosil", vols dir "rufianesc"?
Segurament aquest comentari està tan fora de lloc com l'adjectiu que has escollit.
Publica un comentari a l'entrada