DE VACANCES AMB L'ALZHEIMER
Aquests dies passats hem fet la nostra primera sortida amb l'IMSERSO. Deu dies en una destinació tranquil·leta de la costa de Llevant. També és la primera sortida que fa la meva dona des de l'estiu passat, vull dir sortida d'hotel i d'una certa durada. Crec que el resultat ha estat clarament positiu, sobretot per a ella, jo -neguitós de mena com sóc- he estat pendent de tot les vint-i-quatre hores del dia, segurament massa. Vull que tot surti tan bé que pateixo molt i realment no cal, si les coses surten més bé que malament ja n'hi ha prou. La meva formació com a cuidador encara és molt deficient.
Separaré el viatge en llocs i activitats per poder
analitzar d'una manera més neta els costos i els beneficis, per dir-ho així, del
viatge.
El primer àmbit, la primera unitat d'espai temps,
serien els desplaçaments en autocar, tant d'origen a destí com per fer les
diverses excursions a què ens vàrem apuntar (tres concretament. dues de tot el
dia i una de tarda). En general, aquests desplaçaments s'han produït sense
problemes. El viatge d'anada se li va fer molt llarg, de manera que, al de
tornada, li vaig posar música (un MP3 amb unes quantes hores de música triada,
en mode aleatori) i es va distreure molt més. L'única cosa estranya que feia a
l'autocar, sobretot a les excursions, era intervenir, sense ser-hi convidada,
en conversacions privades que tenien els del seient del davant o del darrere.
Li vaig fer notar -amb una certa solemnitat- i, a partir d'aleshores, ho va
controlar, pràcticament sense excepció. És curiós que algunes coses, algunes
indicacions -no totes-, és capaç de retenir-les.
A l'hotel caldria distingir dos àmbits diferents: el
menjador i l'habitació. Al menjador es va comportar correctament si bé tenia
problemes per triar el menjar. Uns dies menjàvem de menú i altres de buffet. Si
menjàvem de menú, li havia d'explicar jo les opcions que hi havia, llegint no
se n'acabava de fer la idea, i alguns plats els deixava a mig menjar perquè no
li agradaven. S'ha tornat molt llepafils amb el menjar. Si hi havia buffet,
tendia a carregar els plats -massa- de coses molt diverses i xocants. S'ho
menjava bé, però sempre n'hi sobrava. De les operacions més complexes, com fer
el cafè a la màquina, per exemple, me n'encarregava jo. Al menjador, al
principi, també es ficava entremig de les converses privades dels comensals de
taules veïnes, però també ho va deixar de fer qual li vaig dir. A part d'això,
cap accident remarcable.
Per dintre de l'hotel no s'orientava en absolut i l'havia d'anar guiant jo. De fet, ella, quan s'orienta, utilitza bàsicament la memòria visual, i en un hotel, amb espais tan clònics, és difícil. L'habitació era el regne del caos, més o menys el mateix que imposa a casa. D'una banda, més fàcil de controlar perquè buscar coses extraviades en una habitació és més simple que en un pis, d'altra banda, més molest perquè jo no tenia espais propis (ni el meu llit, ni el meu tros de l'armari, ni la butaca de llegir!) on pogués escapar del desordre general. Havíem preparat conjuntament l'equipatge i portava roba per a tots els dies, però aviat va començar a barrejar la roba neta amb la bruta (la seva) i, al final, només es podien fer servir indicis olfactius, d'altra banda prou fiables. Segurament un altre punt a relativitzar.
A les excursions s'ho va passar molt bé i va gaudir molt tant de certs paratges naturals com urbanitzats o directament patrimonials (palaus, monestirs, castells...), encara que en aquests darrers no hi aprofundia com hauria fet pocs anys enrere. Tant se val.
El poble on ens estàvem no és massa atractiu, però, tot i així, li agradava passejar-hi, sobretot quan es podia anar a algun mercadillo o a fer compres -sobretot virtuals- a les botigues. Tampoc no hi havia massa més distraccions. El televisor de l'habitació -en general, pel que vaig veure- era petit i antic, i amb pocs canals, els justos. No convidava a mirar-lo del llit estant. Vam mirar de fer una partida de cartes -el nostre joc de sempre, que té una certa complicació- i va aguantar un parell de mans abans de començar a confondre's definitivament. No ho vam provar més. Portava un llibre per pintar i colors, però no li venia de gust, li recordava el que ella considera les seves obligacions, i si una cosa tenia clara és que estava de vacances. També li vaig agafar un llibre que fa mesos que representa que està llegint i la tablet per si volia, ni que fos, veure alguna pel·lícula o sèrie -el wifi de l'hotel funcionava prou bé-, però no va tocar ni una cosa ni l'altra. Quan al vespre pujàvem a l'habitació, d'hora, potser a les nou, es posava al llit "per veure una pel·lícula", que jo feia esforços per trobar entre l'escassa oferta, però al cap de cinc minuts ja dormia.
Les primeres vacances IMSERSO amb la meva dona i l'alzheimer, per a ella van consistir sobretot en menjar, dormir, passejar i anar d'excursió a llocs que, en no pocs casos, la van estimular molt favorablement. Per a mi van consistir en el mateix -canviant hores de dormir per llegir i escriure- i en un excés de zel -ara ho veig clar i és més fàcil de dir, però segur que és així-, que he d'atemperar de cara a properes activitats. He d'aprendre, jo més que ella, a conviure amb l'alzheimer. Me'n sortiré? Pel que fa a viatges, la propera pedra de toc a finals de maig a Centre Europa. Deunidó! Un bon repte per a tots dos...
