La meva dona continua més o menys igual. Va perdent molt lentament, molt. D'un dia a l'altre potser ni te n'adones. Però, si mires un temps enrere, tampoc cal que sigui gaire, de seguida pots enumerar capacitats minvades o perdudes del tot. Ara ja no la puc portar els diumenges a fer el vermut a la plaça de l'Ajuntament. L'anada i la tornada ja se li fan massa llargues , necessita que l'empenyis per darrere tot el camí de tornada, com a mínim, i sempre patint perquè no se li vencin els genolls. No val la pena. La cuidadora del matí ha canviat d'estratègia. Ara la treu en cadira de rodes i la porta així fins a algun lloc agradable: Un parc, una plaça, una zona infantil... Allà l'aixeca de la cadira i la fa caminar una estona per la zona, fins que es cansa i la torna a posar a la cadira per venir cap a casa. Res que no sigui previsible en aquesta lenta però implacable davallada.
Hi ha dos fets tanmateix no imprevisibles, però sí capriciosos en la seva temporalitat que m'han obligat a prendre decisions. D'una banda el meu propi estat físic i psíquic. De l'altra la possibilitat, més o menys imminent, que la cuidadora ens deixi. Jo he anat intensificant la meva activitat literària o paraliterària d'una manera exponencial, per fugir, segur, de la insatisfacció i el cansament de la meva vida de cuidador. Això ha fet que m'abandonés també en excés pel que fa a la meva dieta i a mantenir un mínim, molt mínim, d'exercici (caminar una mica cada dia). Tot plegat m'ha portat a una situació insostenible, mentalment cansat i físicament incapaç de fer el més mínim esforç. I això ha repercutit seriosament en la meva capacitat de fer les tasques que impliquen cuidar la meva dona. A part de tots els vespres-nits, amb un especial esforç a l'hora de posar-la a dormir, com si hi posés un sac de patates, el més dur és el període comprès, cada setmana, entre el migdia del dissabte i el dilluns al matí. Especialment el diumenge al matí: Llevar-la, dur-la al vàter, netejar-la, canviar-la, fer i donar-li l'esmorzar, treure-la a passejar, tornar-la a dur al vàter i canviar-la de nou i donar-li el dinar, a part de totes les tasques de la casa. Ho he fet molts anys, però, amb el cansament que ara arrossego -i l'edat que no perdona-, em costa molt. Acabo baldat. La cuidadora, d'altra banda, està buscant feina i, darrerament, ha trobat opcions força interessants. Està pendent de si l'agafen, però si l'agafen, marxarà.
He estat pensant molt en com enfrontar aquestes noves situacions i, al final, després de donar-li moltes voltes, he decidit el següent: He contractat una noia per cobrir els diumenges al matí, exclusivament, a un preu més alt perquè són dies festius. Així m'estalvio la part més dura dels caps de setmana. Al mateix temps he canviat la meva dieta per perdre pes i, a partir demà, projecto caminar una estona cada dia, per poc que sigui. També he decidit reduir la càrrega simultània d'activitats literàries. Una cosa alhora i prou, intentant gaudirla i no havent de patir per mantenir diversos fronts actius. D'altra banda he començat a mirar les condicions de contractació actuals de cuidadores, per quan hagi de substituir l'actual. Per recomanació d'una amiga he mirat les empreses més actives del sector, Cuideo i Qida, ni que sigui per tenir un referent. La veritat és que m'han sorpès favorablement totes dues. D'entrada no són multinacionals ni gegants del sector amb carteres de serveis de tota mena. Són empreses d'aquí, nascudes de la identificació d'un nínxol de mercat per part d'emprenedors joves i se centren en els serveis de cuidadores a la llar, amb criteris rigorosos i actualitzats. El preu és pràcticament el mateix en una i altra i els criteris de selecció s'assemblen molt. Quasi impossible, sobre el paper, de destacar-ne una per damunt de l'altra. Els preus són raonables, tot i que també estic esperant a veure quan em costa si ho faig pel meu compte. Cobren prop de 300 euros inicials per fer el procés de selecció de candidates, l'assessorament i el contracte, i, després, entorn de 1.300 euros mensual que comprenen unes nou-cents euros a pagar a la cuidadora (30 hores = 5 hores de dilluns a dissabte), gairebé 300 euros de la seguretat social i menys de cent de quota de l'empresa incloent seguiment i elaboració de nòmines. Si la qualitat respon a la que es desprèn dels primers contractes pot ser una bona opció enfront de la contractació per lliure. Ja ho veurem.
Ara em trobo, doncs, en un impàs, intentant consolidar aquests canvis (diumenges, dieta, activitat física, activitat intel·lectual pel que fa a mi) i previsió de contractació d'una nova cuidadora, quan l'actual em deixi.
El tema de la residència queda aparcat fins que la mobilitat (ara ja es veu que serà la mobilitat) el faci necessari, fet que cada dia sembla més aprop.
Aloís
Com sempre, les entrades del blog també es poden trobar a twitter, al perfil @aloisalzhcat
Si voleu fer comentaris privats, també em podeu connectar per e-mail a: aloisalz7@gmail.com
