Poder dipositar el pes material de les cures en una altra persona, professional i de confiança, és un gran què. No és una cobertura absoluta perquè has de fer-te responsable de moltes hores i molts aspectes que la cuidadora no cobreix. Hi ha feina per tothom. I, altrament, encara que t'estalviï moltes tasques directes, ningú et pot treure el desgast emocional que tot plegat comporta. Fa anys que la veig pansir-se dia a dia davant dels meus ulls, fa anys que no quedo amb ningú fora del barri i a estones perdudes del matí. Ja no recordo com era anar a sopar fora de casa, sortir una nit o un cap de setmana o fer vacances, com tampoc recordo el que és rebre una carícia que no sigui purament un gest fugisser d'amistat. Qui no ho ha viscut és difícil que se'n faci càrrec, però qui ho ha viscut o ho està vivint sap perfectament de què parlo. I el cervell i el cos es consumeixen, però no s'anestessien.
No sé quina força m'empeny a continuar endavant malgrat tot, però continuo, lluito, sense tenir clar que és el que espero aconseguir. Sigui com sigui, la cuidadora contractada, especialment, és un pal·liatiu. Ja ho vaig dir que tant Cuideo com Qida em feien bona impressió i, ara com ara, els resultats, en el cas de Qida, avalen aquesta impressió.
Refer-me d'un llarg període d'inactivitat o de caos i fer-ho ara, en aquesta època de l'any, amb el temps revoltat i l'efecte dissolutiu que té sobre l'ànim no és tasca fàcil. He recorregut a un vell truc que m'ha servit altres vegades: col·locar tots els resorts mentals a fora, en una mena d'exoesquelet que és mogut per la meva voluntat i està vincult amb fils als diversos topants del meu ànim. Com si fos un titellaire de mi mateix i m'estigués manejant com una marioneta. Curt, m'obligo a tot. Ara estic escribint obligat per mi mateix, camino cada dia del món per obligació i menjo per obligació el que he determinat que toca. No és senzill ni molt menys gratificant, però així evito deixar-me anar i caure en una mena de caos d'on necessitaria tota l'ajuda per sortir. Espero que, en un temps raonable, tot plegat estigui més controlat i un clima estable i befefactor m'ajudi.
Una de les tasques que m'he obligat a fer aquests dies ha estat redactar un document, força complet, per als meus fills, per donar-los tota mena d'indicacions sobre què fer, amb mi, amb la meva dona i amb totes les nostres coses cas que jo falti, sigui per defunció, per malaltia, per accident o perquè finalment jo també hagi perdut el cap. Tenim, tant la meva dona com jo, testament i document de voluntats anticipades, però no és això. Hi ha indicacions molt més concretes i un "com fer" cada cosa que en aquests documents legals no hi surten. Cal un document més concret i pràctic. He estat molt de temps pensant que havia de fer aquest document però, cada cop que m'hi posava, trobava que era una tasca ingent i canviant. Al final crec que li he trobat el desllorigador. L'he dividit en tres parts. Una dedicada a mi, cas que no hi sigui, una altra a la meva dona i la darrera a tots els papers, coses, propietats, etcètera. En cada part he deixat establerts uns principis, pocs però clars i rotunds, un seguit de concrecions igualment molt precises i els contactes de les persones que, en cada casa, els poden donar tota la informació necessària i facilitar-los els tràmits. Així he pogut enllestir-ho en un temps raonable i en un text no molt llarg i directament executable. Els meus fills ja l'han llegit i hi han donat la seva conformitat.
Penso que per a qualsevol cuidador que sostingui tot l'edifici, sigui el responsable immediat i final de tot, prevenir la seva absència i dipositar en les mans adequades un document similar a aquest és molt convenient i dona molta tranquil·litat. La tranquil·litat de deixar-ho tot endreçat. Evidentment, i és la darrera reflexió que els faig als meus fills en el document, ells poden decidir actuar de manera diferent a les prescripcions de l'escrit. Estan en el seu dret. No es pot hipotecar el lliure albir dels altres. És malèvol i estúpid voler-ho deixar tot lligat i ben lligat: Per això m'he avançat i hem comentat el contingut per si hi havien discrepàncies i, tot i que no era el cas, els he recordat que la informació els seria molt útil, però que la darrera voluntat, al capdavall, seria la seva. Que així sigui.
Aloís
Com sempre, les entrades del blog també es poden trobar a twitter, al perfil @aloisalzhcat
Si voleu fer comentaris privats, també em podeu connectar per e-mail a: aloisalz7@gmail.com
